dimecres, 30 de desembre del 2009

Christmas Trucks

Voldria compartir amb vosaltres aquest anunci de Coca-Cola. Des de ben petita ha estat un dels que més m'han agradat i he decidit aprofitar que estem en temps de Nadal per dedicar-vos-el fent-lo servir de postal nadalenca.
Així que només em queda dir que....



BON NADAL A TOTS!!!

per reflexionar...

La TV una fiensta oberta a la realitat.

En els darrers anys les noves tecnologies s'han obert cami a passes agegantades, cada cop estem més informats de tot el que succeeix al món.
Tant és així, que la informació que nosaltres rebem en un sol dia, equivaldria a la informacó que un home de fa un parell de segles reba en tota la seva vida.

La televisió no s'ha quedat enrere en aquest avanç, tenim corresponsals dispersos per tots els continents, equips de càmera i só a les ciutats més importants del planeta i ens enterem d'allò que succeeix gairebé en directe.

Mai oblidaré la imatge de l'atemptat de les torres bessones de Nova York, quan el primer avió va impactar, pocs minuts despres ja teniem una connexió en directe al telenoticies, i mentre ens anaven informant de les hipòtesis sobre el que havia succeit, el segon avió va estabellar-se a la segona torre. Ho acavabem de viure en directe, un altre contienen, una altra franja horària, però acababem de viure en riguròs directe com aquell avió impactava contra la torre.

Aquí no acaba la cosa, tots hem vist les imatges dels conflictes armats, la fam, la por als rostres dels més menuts...tot aquests sentiments no seria possible experimentar-los si no hi hagués una càmera en el lloc i moment indicat...tots aquests avenços ens obren la vista al món, a veure més enllà del que succeeix al nostre país, o al ostre contienent.

Quí li havia de dir a la meva àvia que podria conèixer altres paisos i cultures, que podria veure guerres i misèries, que podria veure l'espai...i tot això sense moure's del sofà de casa?

dilluns, 28 de desembre del 2009

Valoració del Bloc

Jo mai havia tingut un blog, i crec que tampoc havia entrat en cap blog d'algun amic o conegut.
Es per aquest motiu que anava ben perduda al començament, i també cada cop que havia de fer alguna actualització.
He conegut el funcionament bàsic, he anat afegint coses com per exemple la llista d'enllaços, vaig cambiar el títol del blog un parell de vegades i coses simples per a molta gent, però que jo, quan ho descobria i sabia com fer-ho em feia molta il·lusió.

Si bé es cert que quan vaig assabentar-me que haviem de fer un bloc personal, i actualitzar-lo cada cert temps, la idea no em va agradar gaire, certament no la acabo de trobar atractiva, però mica en mica m'he fet a la idea i he procurat estar al dia en la majoria dels aspectes, però això no sempre ha estat del tot possible. En part crec que ha estat així perque no estem acostumats a treballar d'aquesta manera i se m'ha fet dificil ser conscient que el blog era una tasca més a realitzar, ja que com surt del treball convencional que hem fet sempre a l'escola no ho tenia assimilat com a feina o com a deures.
Es per aquest motiu que sóc conscient que no he fet gaires aportacions personals, com han fet alguns dels meus companys, sinò que m'he limitat més a tenir el bloc el màxim possible al dia.

Sóc conscient que aquest espai no serà mai un dels més visitats o dels més atraients, però ara que m'he pogut endinsar més en aquest món, i ara que he passejat de bloc en bloc, i veig com molta gent anònima l'actualitza constantment, el dissenya de manera atraient i sap fer birgueries i merabelles... és ara quan sóc concient de la feina que porta al darrere i de la implicació que requereix.

Destaca dues activitats.

Primer de tot m'agradaria destacar per sobre de qualsevol altra l'anàlisi de l'anunci.
Vaig trobar-ho una activitat molt divertida i entretinguda, sobretot despres d'haver analitzat a classe l'anunci de coca-cola i haver-me adonat de la quantitat de coses que a simple vista no es poden observar.
Per aquest motiu, quan vaig arribar a casa ja tenia molt clar l'anunci que volia fer, primerament em debatia entre el de Heineken o un anunci de l'Audi R8, però vaig veure que de l'anunci de Heineken en podia treure molt més profit.
Així que dit i fet, vaig veure l'anunci molts cops, fixant-me en els detalls més insignificants, anotant-los en un paper i posteriorment analitzar el seu contingut al bloc.

http://eulaliapalmero.blogspot.com/2009/11/analisi-dun-anunci.html

En segon lloc, l'altra activitat que més m'ha agradat realitzar ha estat la de retoc de la fotografia. Jo sempre he estat una mica negada per això dels progràmes de retoc d'imatge, però amb el Gimp em va resultar més fàcil del que em pensava, realment era questió d'anar provant les modificacions i anar passes endevant i passes enrere segons els canvis m'agradessin o no. Tot i que vaig pasar-me una bona estona davant de l'ordinador retocant la fotografia, crec que la modificació va quedar bastant encertada i original, que era en resum el que se'ns demanava a l'activitat.

http://eulaliapalmero.blogspot.com/2009/10/la-imatge-ha-estat-modificada-amb-el.html

divendres, 25 de desembre del 2009

Els reis

Els Reis

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

Joan Maragall

dijous, 24 de desembre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

21 de Desembre.

Descripció.

Aquesta ha estat la darrera sessió de Comunicació Oral Escrita i Digital, en la qual hem finalitzat les exposicions sobre territori, entre les quals està la meva amb la Bea González sobre Jaume I.
També hem entregat els fulls d'autoevaluació de les recitacions i les evaluacions de Territori i dels debats.
Per finalitzar ens hem acomiadat dels Professors Xavier Àvila i Lluïsa Cirera, que ens han acompanyat durant aquest primer semestre a la facultat.

Reflexió.

Pel que fa a la meva exposició de Jaume I, crec que ens ha anat força bé, tot i els nervis del moment, pensant si el power point es veurà i funcionarà, la por a equivocar-nos, la por a aborrir als companys... Aquesta era una de les meves grans angoixes, ja que generalment la història es un dels temes que més sol aborrir, i nosaltres haviem triat a Jaume I, degut a la seva gran importància en la història dels països catalans.
És per aquest motiu que amb la Bea ens vam esforçar al màxim per fer una exposició amena, que expliqués anècdotes de la vida d'aquest personatge històric i que no es fes feixuc.

Aprofundiment.

Degut a que el temps d'exposició estava limitat a 6 minuts (més un minut de marge per concloure en el cas que sobrepassesim el temps) la meva companya i jo vàrem deixar moltes coses interessants al tinter, la vida de Jaume I té anècdotes molt divertides, i és un dels personatges històrics que més ha viatjat després de mort, ja que la seva tomba ha estat traslladada en diverses ocasions.
Per aquest motiu us convido a que visiteu aquest lloc web on explica amb força detall les vicisituts de la seva sepultura.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n

dilluns, 14 de desembre del 2009

Curt



aquest es el nostre curt!

diumenge, 13 de desembre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

11 de Desembre

Descripció.

Durant aquesta sessió de COED hem finalitzat els exercicis de recitació i també l'exercici de debat.

Reflexió.

Avuí m'ha tocat realitzar l'exercici de debat, juntament amb els meus nou companys que formavem el grup.
El nostre debat giraba entorn el nou calendari escolar, que s'implantarà a Catalunta a partir del curs escolar 2010-2011.
Tot i que haviem planificat el bedat, intentant ajustar-nos al màxim a les normes i pautes que ens va donar la Lluïsa impreses, els nervis ens han jugat una mala passada, fent que al meu parer sembles molt poc treballat i preparat, tot i que realment no era així.
Degut al nerviosisme ens hem saltat trosos dels arguments i això juntament amb que hem parlat potser massa ràpid ha fet que no ens hàgim ajustat gaire als 20 minuts de temps que havia de durar.

Aprofundiment.

Aqui us adjunto alguns dels llocs web que vaig consultar per tal de defensar la meva posició a favor de la implantació del nou calendari escolar.

http://www.stemstes.org/propuestacalendario.html
http://www.justlanded.com/espanol/Alemania/Guia-Alemania/Educacion/Colegios-publicos
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=651042&idseccio_PK=1021

dilluns, 7 de desembre del 2009

Webquest

Una Webquest és una pàgina que ofereix una història suggerent als participants per tal de que aconsegueixin informacions concretes. En resum, és una unitat didàctica que proposa una feina o la solució d'un problema i un treball col·laboratiu que generalment es pot resoldre amb informació ja existent a Internet.

He triat aquesta webquest dirigida als alumnes de primària, per tal de que coneguin com funciona el sistema circulatori. En aquest cas el treball es distribueix en dos grups, cada un d'ells s'encarrega d'investigar sobre tres temàtiques diferets.
En aquesta webquest se'ls hi ofereixen algunes de les pàgines web on poden realitzar la seva recerca d'informació.

http://www.batiburrillo.net/webquest/webquest05.php

Projecte telemàtic

Un Projecte telemàtic es caracteritza per la col·laboració entre diferents escoles, que comparteixen informació i realitzen activitats conjuntes, compartint els resultats via internet.


Amb la realització d'aquests projectes es preten fomentar el treball en grup i cooperatiu així com fomentar les relacions entre les diferents escoles participants.





He triat el projecte "Montserrat, un munt d'aventures" ja que a l'escola del meu germà petit hi estan participant. Durant aquest any han fet diferents activitats relacionades amb el projecte i per exemple han rebut la visita d'un "escolanet" per tal de que ell conegés l'escola, i ell els hi va explicar com era la vida i el dia a dia a la Avadia i a l'Escolania.





http://centres.escolacristiana.org/blog/montserrat


divendres, 4 de desembre del 2009

Experiències d'aprenentatge i metàfores de Crook.

Charles Crook es plnanteja quatre usos de l'ordinador, ell vol intentar explicar per mitjà de les metàfores com les noves tecnologies poden ser d'ajuda per ensenyar i aprendre. Aquestes metàfores són:

*Metàfora de l'ordinador com a tutor: segons Crook la finalitat de la relació entre el mestre i l'alumne es que aquest últim inicii una tasca, que es realitzi, que el mestre l'evalui i donar pas a una altra activitat nova. Per aquest motiu Crook creu que l'ordinador també pot fer la tasca del mestre.
En relació amb aquesta metàfora podem parlar del dictat realitzat a classe, amb l'ordinador com a eina principal, i la porterior correcció del dictat per part d'un company.

*Metàfora de l'ordinador com a alumne: en aquest cas l'alumne fa de mestre en relació amb l'ordinador. Es crea un "micromon" on l'alumne crea idees a partir de la exploració i l'aprenentatge es realitza per descoberta. L'alumne és actiu perque es ell qui "demana" a l'ordinador que li ensenyi a realitzar certes tasques.
A classe mitjançant el programa LOGO vam poder construir allò que volíem donant-li les ordres específiques.

*Metàfora de l'ordinador com a simulador: entenent el simulador com un programa tutorial que guia l'aprenentatge per descoberta, semblant al dels micromons, però més delimitats, ja que només es poden manipular diversos paràmetres però no podem afegir-ne de nous.
A classe vam treballar amb un programa on per avançar, havíem de portar una bola cap a una estrella.

*Metàfora de l'ordinador com a eina: la metàfora es refereix a que l'ordinador ens pot donar eines per completar les nostres experiències i els nostres punts de vista.
A classe ens vam endinsar en un laboratòti de química per poder coneixer el nom de les eines que s'utilitzen i així conèixer millor aquest món.

dimarts, 1 de desembre del 2009

una mica de cronologia de les noves tecnologies.

Ara tots estem acostumats a conviure dia a dia amb les noves tecnologies, telefon, ordinador, internet...i ens costa fer-nos a la idea de que això no sempre ha estat així. Aqui us deixo algunes dades interessants perque preneu consciència d'aquest fet.

1977: apareix el primer PC
1981: apareix el primer CD
1995: apareix el primer MP3
1998: es crea el cercador Google
1999: es crea MSN
2001: es llença al mercat el primer iPod
2004: es crea la xarxa social Facebook
2005: es crea la pàgina Youtube per compartir vídeos

diumenge, 29 de novembre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

23-27 de Novembre.

Descripció.

Durant aquesta setmana han començat les exposicions finals del mòdul, que han estat evaluades conjuntament per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Aquestes exposicions havien d'estar relacionades amb el territori català, motiu pel qual moltes d'aquestes s'han centrat en la localitat on viuen els companys que exposen o en la localitat on estiuegen.
El divendres 27 vàrem continuar amb l'exercici de debat.

Reflexió.

He trobat un fet molt positiu per a nosaltres que les exposicions de territori s'hagin fet separades per grups A i B. Aquest fet ens dona seguretat, ja que entre nosaltres ens coneixem molt millor que tota la classe juta i aquest fet disminueix els nervis i ens dona confiança.
Les exposicions, com ja he dit abans, han estat evaluades pels dos professors del mòdul, i haviem de demostrar els coneixements adquirits a l'assignatura de TIC, mitjançant un power point elaborat, però a l'hora que mostres simplicitat per facilitar la seva comprensió als companys que escoltàvem.

Aprofundiment.

Aprofitant la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" podem aplicar les dades que ens ofereix el llibre tant a l'hora de realitzar una xarrada davant dels companys, com a l'hora de fer un power point comprensible i que no es faci feixuc.

dilluns, 23 de novembre del 2009

mapa conceptual





Mapa treballat conjuntament amb Ethel Nogués

dissabte, 14 de novembre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

13 Novembre.

Descripció.

Durant la sessió d'avuí hem continuat amb els exercicis de recitació que vàrem començar la setmana passada i porteriorment hem començat amb l'exercici de debat.

Reflexió.

Sota el meu punt de vista, l'exercici de recitació d'aquest divendres ha estat bastant millor que el de la setmana passada, els nervis hi eren presents, però l'atmosfera era més relaxada, ja que crec que els companys ja savien a allò que s'enfrontaven. El temps de les recitacions ha estat molt més acurat que els de la setmana anterior, gairebé tots els companys han estat al voltant dels 2 minuts que es demanaven.
pel que fa a l'exercici de debat, avuí era el primer grup, cosa que ha fet que els nervis estiguessin molt presents, però tot i això ha estat ben planificat i s'han ajustat bastant als 20 minuts que requeria l'exercici de debat.

Aprofundiment.

Tot i viure a Barcelona des de que vaig nèixer i tot i que vaig estudiar literatura catalana al batxillerat hi ha poemes i llegendes que espliquen a classe que m'han sobtat per la seva bellesa i el seu missatge ocult.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Els pollancs de França

Els pollancs de França

Pollancs de la França devora els camins,
pollancs de les prades, pollancs dels jardins,
s'acosten, s'allunyen per cada costat,
n'hi ha que travessen o fan un quadrat.

És Déu qui els amoixa i és Déu qui els empeny:
tots duen un ordre, tots tenen un seny.
Cloent les quintanes hi serven tresors,
fent via amb qui passa li donen esforç.

Un d'alt s'encimbella, primer dels primers;
dos, febles, s'atansen i formen el bes.
D'0bscura fontana tres miren el clot:
adoren la menta i el seu brumerot.

I tots, com la boira lleugers en el vent,
fan dolça la terra i el cel més atent
-la terra solcada d'ombreig benestant
i el cel, amb sos núvols de borra brillant-.
Triomf de l'altura, plaer d'un racó,
ells són sentinelles en tot horitzó.

I fins si la França fos tota pecat,
encar vetllarien l'honor del passat,
emblemes on frisen les velles virtuts,
més alts que les llances dels dies perduts.

I, amics graciosos del Somni Diví,
cada un serva un àngel que l'home traí,
i en rengs que s'adiuen com versos rimats
van junts a la missa i a fer de soldats.

Josep Carner
Arbres

dissabte, 7 de novembre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

2-6 de Novembre.

Descripció.

Durant aquesta setmana a classe hem exposat el proces de Qui ets tu?, aquesta exposició havia de tenir una durada aproximada d'uns 2 minuts.
En aquests dos minuts d'exposició haviem d'explicar aquells trets significatius en els quals ens haviem basat per fer la redacció i també adjuntar una o diverses fotografies, fetes per nosaltres mateixos, de la persona a la qual describíem.
A la sessió de divendres 6, vàrem començar els exercicis de recitació d'un poema, rondalla o conte popular. Aquest exercici també havia de tenir una durada aproximada d'uns dos minuts.

Reflexió.

En el transcurs d'aquesta setmana m'he adonat de la subjectivitat del temps. Dos minuts no semblen gaire cosa, però quan t'has d'enfrontar davant de tota la classe per recitar, el temps es torna o bé etern, com em va passar a mi divendres durant la recitació del meu poema de Josep Carner "Els pollancs de França", o bé es passa massa ràpid, com en el cas de dilluns, potser degut a qué com hem d'explicar tantes coses el temps se'ns passa en no res.
Es per aquest motiu que hem d'aprendre a controlar-lo, a preparar allò que hem de dir amb un cronòmetre a la mà per tal de no quedar curts o bé per no passar-nos del temps estipulat.

Aprofundiment.

Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brusel·les el 1970. És conegut com el príncep dels poetes catalans.

Pel meu exercici de recitació vaig triar el poema "Els pollancs de França" del seu llibre "Arbres".
Sembla ser que aquest poema el va escriure durant un dels seus viatges a Anglaterra, en el qual durant el recorregut en tren i metre aquest passava per frança, va veure molts pollancres que li van inspirar aquest poema.
L'estructura del poema és un decasíl·lab italià de 5+5 de rima masculina però amb cesura femenina a la cinquéna síl·laba.
El cos del poema està format per:
tres quartets.
un quartet.
dos quartets.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Anàlisi d'un anunci



Aquest és l'anunci que la marca Heineken ha fet darrerament.
L'anunci dura uns 32 segons, els quals ens mostren una festa que una parella celebra a casa seva, on hi han convidat a un grup bastant nombrós d'amics o coneguts.
La gran majoria de la gent es troba al saló de la casa, que és bastant gran, hi ha música de festa posada a un volum bastant raonable i les persones presents estan parlant tranquil·lament.
L'anunci comença amb un plànol de l'amfitriona de la casa, mostrant les diferents estances a unes amigues seves que la van seguint, fins que arriben al que és el dormitori principal i s'atura davant de dues grans portes. Fa una petita introducció del que contenen i les obre tot esperant la reacció de les seves amigues. Elles primerament es queden bocabadades per, acte seguit posar-se a cridar de forma histèrica quan se n'adonen que és el guarda-robes de la seva amiga i que està ple de roba, sabates i complements.
Mentrestant criden, es comencen a sentir uns altres crits que provenen d'una altra part de la casa i és aquí quan es produeixen uns segons de silenci i la seva expressió de felicitat canvia a una d'incertesa.
En aquest moment es produeix un canvi de plànol i l'atenció es centra en un grup d'homes que escridassen com elles ho han fet abans, però davant d'un gran armari que hi ha al menjador i que resulta ser una nevera gegant plena de cerveses de la marca Heineken. Aquí la càmera obre el plànol i veiem com les dones que abans escridassaven es queden mirant els homes que criden histèrics davant una nevera plena de cervesa.
La primera vegada que vaig veure aquest anunci ja em va cridar l'atenció, i cada com que l'he tornat a veure no e pogut evitar riure, ja que primerament ens mostren el tòpic de que les dones perdem el cap per un bon parell de sabates o per alguna altra cosa que estigui relacionada amb la moda i els complements. Però després l'anunci fa un gir i ens mostra una de les debilitats que és associada al món masculí, que és la cervesa.
Crec que a més de divertit, aquest és un dels millors anuncis que s'han emès en el 2009.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

26-30 d'Octubre.

Descripció.

Durant aquesta setmana hem concretat amb més exactitud com havia de ser l'exposició de Qui ets tu? . La Lluïsa ens ha explicat que hem d'exposar el procés de creació de la redacció i no pas la redacció/descripció en sí mateixa. També ens ha recalcat que hem d'aportar algunes fotografies a aquesta descripció i penjar al bloc la més representativa de la persona escollida, juntament amb la descipció.
A classe vam realitzar una petita activitat en grups de cinc persones, on entre tots havíem de dir cinc cançons ( a ser possible catalanes, però van sotir en diversos idiomes) en les quals hi hagués algú descrit. En el nostre grup vam escollir la cançó Carolina de M-clan entre d'altres.
Durant la sessió de divendres 30 d'Octubre vàrem haver d'entregar la fitxa de lectura del llibre "Com parlar bé en públic", parant la Lluïsa especial atenció en la importància d'entregar els treballs impresos a doble cara, per tal d'estalviar paper.

Reflexió.

Va sobtarme molt el fet de que hi haguessin companys de classe que coneguessin moltes cançons descriptives, ja que al nostre grup ens va costar un esforç aconseguir-ne cinc, i a més intentar que fossin en català, però pel que vàrem observar, crec que la nostra classe té una bona cultura musical, ja que van sortit títols de cançons de fa molts anys.

Aprofundiment.

Cal dir que hi ha moltes maneres diferents de fer descripcions, ens podem fixar en el físic, en la personalitat, en algún tret rellevant de la persona...
Podem fer una descripció detallada al milímetre, on no ens descuidem de cap punt de referència; podem fer-la amb un to més còmic i humorístic, donan-li ímpetu a algún tret molt destacat d'aquesta persona...
Però com bé m'he adonat en aquestes sessions de classe, una descripció també es pot incloure en una canço, un retrat també descriu a una persona (tant a qui pinta com a qui es pintat)...

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Qui ets tu?


La Bea és una noia de 21 anys, d’estatura mitjana, cara arrodonida i ulls color cafè molt expressius.
És nascuda a Veneçuela però va arribar a Barcelona fa vuit anys juntament amb la seva mare i la seva germana, la seva família és tota a Caracas i la troba molt a faltar, motiu pel qual, cada estiu viatgen fins allà per passar amb ells la temporada estival.
El seu cabell és ondulat, però gairebé sempre el porta llis, té una tonalitat caoba i d’una llargada considerable i quasi cada dia el porta subjectat amb alguna mena de passador.
Els seus ulls són grans i molt expressius, emmarcats amb unes llargues pestanyes que fa que ressalti més el seu color d’ulls, que viatja entre el marró cafè i el color de la mel de romaní.
És un xic introvertida, però un cop prens confiança amb ella tot és parlar i riure. Emana simpatia per tots costats;sempre du un somriure als llavis, encara que siguin les set del dematí.
Li agrada anar al cinema amb els amics o la família, sempre que la pel•lícula no sigui de terror o d’intriga, també li agrada sortir a prendre un cafè amb els amics o sortir a fer un tomb, tot i que de vegades també li agrada quedar-se a casa.
És tècnic en educació infantil però ha decidit començar el graduat de Primària i li agradaria especialitzar-se en llengua estrangera.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

19-23 Octubre.

Descripció.

La sessió del dia 23 d'Ocubre va començar amb la recitació d'un poema per part de la Lluïsa. Era de Miquel Martí i Pol i com a temàtica central tenia als paletes.
Durant la resta de la classe hem vist un vídeo de un debat de la Lliga de debat Universitari entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
La temàtica del debat era l'excesiu preu de la vivenda.

Reflexió.

Durant la hora llarga que ha durat el vídeo del debat universitari, m'he parat a pensar en la seriositat i la solemnitat que tenen aquests actes.
La temàtica pel que m'ha semblat sol ser de molta actualitat i en aquest cas de problemes o temes que afecten als joves, com pot ser el cas de l'excessiu preu d'una vivenda.
M'ha cridat molt l'atenció el fet de que tot estigués tan ben organitzat, ja que jo sempre havia concebut i imaginat els debats com un col·loqui ple de crits i d'intervencions que no respecten el torn de paraula.
També m'ha sobtat que els participants estaven del tot entregats a la seva tasca, havien cercat informació i contrastat les possibles fonts d'informació dels seus adversaris.

Aprofundiment.

Un debat universitari està perfectament organitzat, consta d'una exposició inicial, on cada esquip dona la seva perspectiva i punt de vista respecte a la temàtica a debatre. Consta també de torns de refutacions, on s'han de posar de manifest els punts febles de l'equip contrari, les llacunes d'informació, etc. A la contrarèplica l'equip que ha estat replicat anteriorment haurà de fer el possible per enfortir la seva posició.
Per finalitzar el debat, es fa el torn de les conclusions, és en aquest punt on es sol decidir un debat, ja que els membres del jurat es decanten cap a una posició o cap a una altra. S'han de resumir els alguments principals de l'equip i s'ha de demostrar la importància de la seva posició.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Presentació Google Docs

Bé, aquesta és la meva presentació de Google Docs oficial, degut a que ahir vaig tenir una petita confusió pensant que era de temàtica lliure.

Heus aquí la presentació correcta.

http://docs.google.com/present/view?id=dmr8n3p_3ctfqqrgz

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Google Docs

Aquesta és la meva presentació de diapositives utilitzant el Google Docs.
en aquest cas he triat algun dels punts del capítol 1 del llibre "Com parlar bé en públic"

aqui us deixo l'enllaç.

http://http://docs.google.com/present/view?id=dmr8n3p_0fx67x7d9&loop=true

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

5-9 Octubre

Descripció.

Durant el transcurs d'aquesta setmana, a classe de Comunicació hem parlat sobre la llengua que han de saber els mestres, tot allò que cal que dominem per a ser bons futurs mestres, com per exemple la fluïdesa, l'entonació, l'ús de frases fetes i refranys, correcció ortogràfica...

Reflexió.

M'ha cridat molt l'atenció el fet de que la Lluïsa recollís els apunts que hem fet durant aquesta primera sessió de COED, ja que com moltes vegades ens han dit, estem a la universitat.Pperò el que més m'ha impactat de tot és que quan els ha tornat, una vegada els hi ha donat un cop d'ull, ens ha fet parar atenció a la nostra lletra.
Certament hi ha molts tipus de lletra i de cal·ligrafia, però degut a la nostra futura professió, nosaltres hauríem de fer un esforç per tal de fer més comprensibles els nostres escrits.
No parem atenció a la qualitat de la nostra lletra, sino a la quantitat d'apunts que prenem en el transcurs d'una classe, sense adonar-nos que potser la nostra lletra és illegible.
Aprofundiment.
Com bé hem dit abans, cal parar especial atenció a aquells aspectes que resulten més importants a l'hora de fer de mestres.
És la nostra responsabilitat tenir una correcta pronunciació de les llengües que parlem, conéixer la seva fonètica i la seva ortografia.
Per tal de millorar això, existeixen exercicis bucofonatoris i articulatoris que milloren la pronunciació de determinats sons, o llibres i articles que, per exemple, ens recorden com pronunciar correctament una "e" oberta o tancada.

dissabte, 3 d’octubre del 2009


La imatge ha estat modificada amb el programa GIMP 2. Primer de tot he obert la imatge original amb el programa. Després, des del menú "Filtro" he anat fent les modificacions a la imatge; primer amb la opció "luces y sombras" he escollit la opció de "Supernova" i he desplaçat el punt de llum fins al marge superior esquerre de la fotografia. Seguidament des de l'opció "artística" he escollit la opció "entelar" de manera que la imatge ha quedat més opaca que la original.
Seguidament des de l'opció "Mapa" he escollit "espejismo" i he seleccionat la sub-opció "d' una divisió" de manera que la imatge ha creat l'efecte d'un trencadís.
Finalment dintre de les opcions "decorativas" he escollit "difuminar el borde".
He reduït la imatge a una amplada de 350 píxels i una alçada de 428 píxels, de manera que el pes total de la foto, un cop eliminades des dades EXIF, és de 24 Kb.

divendres, 18 de setembre del 2009

Les noves tecnologies

Sincerament, no soc gaire bona usuària de les noves tecnologies, sobretot al principi, quan començo a utilitzar alguna nova aplicació, programa o aparell.
Em costa bastant adaptar-me o familiaritzar-me amb allò que és nou per a mi. Suposo que com a molta altra gent.
A més a més quan alguna cosa que m'acaben de dir o d'explicar no em surt, tinc tendència a perdre els nèrvis fins al punt d'arribar a tancar l'ordinador enrabiada amb mi mateixa i pensar: "demà serà un altre dia". El problema sol ser que a l'endemà ni m'enrecordo de les passes que havia de seguir per executar un programa o accedir a tal aplicació.

M'enrecordo que quan una amiga meva va crear-me el Facebook i a l'endemà quan vaig entrar, no sabia ni per on començar i vaig passar-me hores clicant icones que no sabia ni per a què servien, això tenint en compte que la nit anterior m'ho havien explicat...
Una cosa similar va passar-me quan vaig utilitzar el meu portàtil per primer cop, jo estava acostumadíssima al Windows Home edition de l'ordinador de sobretaula, i quan vaig encendre el portàtil m'hi trobo amb el Windows Vista, no sabia per on bellugar-me, m'havien canviat els meus esquemes d'ús!

A l'escola el meu contacte amb les noves tecnologies i els ordinadors es limitava a l'hora d'informàtica, on ens van ensenyar com utilitzar el Word, l'Excel, el Power Point, el Paint, el "busca mines", el solitari... res de l'altre dijous. Alguna vegada també anàvem a l'aula d'ordinadors durant alguna assignatura per tal de poder cercar informació a internet per fer algun treball o visitar webs que el professor volia que consultessim.

Però al cap i a la fi, crec que tot és qüestió de pràctica i de passar hores devant de l'ordinador tafanejant el programa i anar fent descobriments.
Sense tenir en compte aquests petits incidents amb les noves tecnologies, m'hi desenvolupo bastant bé amb les aplicacions i programes que conec.