La TV una fiensta oberta a la realitat.
En els darrers anys les noves tecnologies s'han obert cami a passes agegantades, cada cop estem més informats de tot el que succeeix al món.
Tant és així, que la informació que nosaltres rebem en un sol dia, equivaldria a la informacó que un home de fa un parell de segles reba en tota la seva vida.
La televisió no s'ha quedat enrere en aquest avanç, tenim corresponsals dispersos per tots els continents, equips de càmera i só a les ciutats més importants del planeta i ens enterem d'allò que succeeix gairebé en directe.
Mai oblidaré la imatge de l'atemptat de les torres bessones de Nova York, quan el primer avió va impactar, pocs minuts despres ja teniem una connexió en directe al telenoticies, i mentre ens anaven informant de les hipòtesis sobre el que havia succeit, el segon avió va estabellar-se a la segona torre. Ho acavabem de viure en directe, un altre contienen, una altra franja horària, però acababem de viure en riguròs directe com aquell avió impactava contra la torre.
Aquí no acaba la cosa, tots hem vist les imatges dels conflictes armats, la fam, la por als rostres dels més menuts...tot aquests sentiments no seria possible experimentar-los si no hi hagués una càmera en el lloc i moment indicat...tots aquests avenços ens obren la vista al món, a veure més enllà del que succeeix al nostre país, o al ostre contienent.
Quí li havia de dir a la meva àvia que podria conèixer altres paisos i cultures, que podria veure guerres i misèries, que podria veure l'espai...i tot això sense moure's del sofà de casa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada