Comunicacio Oral Escrita i Digital.

23-27 de Novembre.

Descripció.

Durant aquesta setmana han començat les exposicions finals del mòdul, que han estat evaluades conjuntament per la Lluïsa Cirera i el Xavier Àvila.
Aquestes exposicions havien d'estar relacionades amb el territori català, motiu pel qual moltes d'aquestes s'han centrat en la localitat on viuen els companys que exposen o en la localitat on estiuegen.
El divendres 27 vàrem continuar amb l'exercici de debat.

Reflexió.

He trobat un fet molt positiu per a nosaltres que les exposicions de territori s'hagin fet separades per grups A i B. Aquest fet ens dona seguretat, ja que entre nosaltres ens coneixem molt millor que tota la classe juta i aquest fet disminueix els nervis i ens dona confiança.
Les exposicions, com ja he dit abans, han estat evaluades pels dos professors del mòdul, i haviem de demostrar els coneixements adquirits a l'assignatura de TIC, mitjançant un power point elaborat, però a l'hora que mostres simplicitat per facilitar la seva comprensió als companys que escoltàvem.

Aprofundiment.

Aprofitant la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" podem aplicar les dades que ens ofereix el llibre tant a l'hora de realitzar una xarrada davant dels companys, com a l'hora de fer un power point comprensible i que no es faci feixuc.

mapa conceptual

Mapa treballat conjuntament amb Ethel Nogués

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

13 Novembre.

Descripció.

Durant la sessió d'avuí hem continuat amb els exercicis de recitació que vàrem començar la setmana passada i porteriorment hem començat amb l'exercici de debat.

Reflexió.

Sota el meu punt de vista, l'exercici de recitació d'aquest divendres ha estat bastant millor que el de la setmana passada, els nervis hi eren presents, però l'atmosfera era més relaxada, ja que crec que els companys ja savien a allò que s'enfrontaven. El temps de les recitacions ha estat molt més acurat que els de la setmana anterior, gairebé tots els companys han estat al voltant dels 2 minuts que es demanaven.
pel que fa a l'exercici de debat, avuí era el primer grup, cosa que ha fet que els nervis estiguessin molt presents, però tot i això ha estat ben planificat i s'han ajustat bastant als 20 minuts que requeria l'exercici de debat.

Aprofundiment.

Tot i viure a Barcelona des de que vaig nèixer i tot i que vaig estudiar literatura catalana al batxillerat hi ha poemes i llegendes que espliquen a classe que m'han sobtat per la seva bellesa i el seu missatge ocult.

Els pollancs de França

Els pollancs de França

Pollancs de la França devora els camins,
pollancs de les prades, pollancs dels jardins,
s'acosten, s'allunyen per cada costat,
n'hi ha que travessen o fan un quadrat.

És Déu qui els amoixa i és Déu qui els empeny:
tots duen un ordre, tots tenen un seny.
Cloent les quintanes hi serven tresors,
fent via amb qui passa li donen esforç.

Un d'alt s'encimbella, primer dels primers;
dos, febles, s'atansen i formen el bes.
D'0bscura fontana tres miren el clot:
adoren la menta i el seu brumerot.

I tots, com la boira lleugers en el vent,
fan dolça la terra i el cel més atent
-la terra solcada d'ombreig benestant
i el cel, amb sos núvols de borra brillant-.
Triomf de l'altura, plaer d'un racó,
ells són sentinelles en tot horitzó.

I fins si la França fos tota pecat,
encar vetllarien l'honor del passat,
emblemes on frisen les velles virtuts,
més alts que les llances dels dies perduts.

I, amics graciosos del Somni Diví,
cada un serva un àngel que l'home traí,
i en rengs que s'adiuen com versos rimats
van junts a la missa i a fer de soldats.

Josep Carner

Arbres

Comunicacio Oral Escrita i Digital.

2-6 de Novembre.

Descripció.

Durant aquesta setmana a classe hem exposat el proces de Qui ets tu?, aquesta exposició havia de tenir una durada aproximada d'uns 2 minuts.
En aquests dos minuts d'exposició haviem d'explicar aquells trets significatius en els quals ens haviem basat per fer la redacció i també adjuntar una o diverses fotografies, fetes per nosaltres mateixos, de la persona a la qual describíem.
A la sessió de divendres 6, vàrem començar els exercicis de recitació d'un poema, rondalla o conte popular. Aquest exercici també havia de tenir una durada aproximada d'uns dos minuts.

Reflexió.

En el transcurs d'aquesta setmana m'he adonat de la subjectivitat del temps. Dos minuts no semblen gaire cosa, però quan t'has d'enfrontar davant de tota la classe per recitar, el temps es torna o bé etern, com em va passar a mi divendres durant la recitació del meu poema de Josep Carner "Els pollancs de França", o bé es passa massa ràpid, com en el cas de dilluns, potser degut a qué com hem d'explicar tantes coses el temps se'ns passa en no res.
Es per aquest motiu que hem d'aprendre a controlar-lo, a preparar allò que hem de dir amb un cronòmetre a la mà per tal de no quedar curts o bé per no passar-nos del temps estipulat.

Aprofundiment.

Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brusel·les el 1970. És conegut com el príncep dels poetes catalans.

Pel meu exercici de recitació vaig triar el poema "Els pollancs de França" del seu llibre "Arbres".
Sembla ser que aquest poema el va escriure durant un dels seus viatges a Anglaterra, en el qual durant el recorregut en tren i metre aquest passava per frança, va veure molts pollancres que li van inspirar aquest poema.
L'estructura del poema és un decasíl·lab italià de 5+5 de rima masculina però amb cesura femenina a la cinquéna síl·laba.
El cos del poema està format per:
tres quartets.
un quartet.
dos quartets.

Anàlisi d'un anunci

Aquest és l'anunci que la marca Heineken ha fet darrerament.
L'anunci dura uns 32 segons, els quals ens mostren una festa que una parella celebra a casa seva, on hi han convidat a un grup bastant nombrós d'amics o coneguts.
La gran majoria de la gent es troba al saló de la casa, que és bastant gran, hi ha música de festa posada a un volum bastant raonable i les persones presents estan parlant tranquil·lament.
L'anunci comença amb un plànol de l'amfitriona de la casa, mostrant les diferents estances a unes amigues seves que la van seguint, fins que arriben al que és el dormitori principal i s'atura davant de dues grans portes. Fa una petita introducció del que contenen i les obre tot esperant la reacció de les seves amigues. Elles primerament es queden bocabadades per, acte seguit posar-se a cridar de forma histèrica quan se n'adonen que és el guarda-robes de la seva amiga i que està ple de roba, sabates i complements.
Mentrestant criden, es comencen a sentir uns altres crits que provenen d'una altra part de la casa i és aquí quan es produeixen uns segons de silenci i la seva expressió de felicitat canvia a una d'incertesa.
En aquest moment es produeix un canvi de plànol i l'atenció es centra en un grup d'homes que escridassen com elles ho han fet abans, però davant d'un gran armari que hi ha al menjador i que resulta ser una nevera gegant plena de cerveses de la marca Heineken. Aquí la càmera obre el plànol i veiem com les dones que abans escridassaven es queden mirant els homes que criden histèrics davant una nevera plena de cervesa.
La primera vegada que vaig veure aquest anunci ja em va cridar l'atenció, i cada com que l'he tornat a veure no e pogut evitar riure, ja que primerament ens mostren el tòpic de que les dones perdem el cap per un bon parell de sabates o per alguna altra cosa que estigui relacionada amb la moda i els complements. Però després l'anunci fa un gir i ens mostra una de les debilitats que és associada al món masculí, que és la cervesa.
Crec que a més de divertit, aquest és un dels millors anuncis que s'han emès en el 2009.