Sincerament, no soc gaire bona usuària de les noves tecnologies, sobretot al principi, quan començo a utilitzar alguna nova aplicació, programa o aparell.
Em costa bastant adaptar-me o familiaritzar-me amb allò que és nou per a mi. Suposo que com a molta altra gent.
A més a més quan alguna cosa que m'acaben de dir o d'explicar no em surt, tinc tendència a perdre els nèrvis fins al punt d'arribar a tancar l'ordinador enrabiada amb mi mateixa i pensar: "demà serà un altre dia". El problema sol ser que a l'endemà ni m'enrecordo de les passes que havia de seguir per executar un programa o accedir a tal aplicació.
M'enrecordo que quan una amiga meva va crear-me el Facebook i a l'endemà quan vaig entrar, no sabia ni per on començar i vaig passar-me hores clicant icones que no sabia ni per a què servien, això tenint en compte que la nit anterior m'ho havien explicat...
Una cosa similar va passar-me quan vaig utilitzar el meu portàtil per primer cop, jo estava acostumadíssima al Windows Home edition de l'ordinador de sobretaula, i quan vaig encendre el portàtil m'hi trobo amb el Windows Vista, no sabia per on bellugar-me, m'havien canviat els meus esquemes d'ús!
A l'escola el meu contacte amb les noves tecnologies i els ordinadors es limitava a l'hora d'informàtica, on ens van ensenyar com utilitzar el Word, l'Excel, el Power Point, el Paint, el "busca mines", el solitari... res de l'altre dijous. Alguna vegada també anàvem a l'aula d'ordinadors durant alguna assignatura per tal de poder cercar informació a internet per fer algun treball o visitar webs que el professor volia que consultessim.
Però al cap i a la fi, crec que tot és qüestió de pràctica i de passar hores devant de l'ordinador tafanejant el programa i anar fent descobriments.
Sense tenir en compte aquests petits incidents amb les noves tecnologies, m'hi desenvolupo bastant bé amb les aplicacions i programes que conec.
divendres, 18 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)